L’aviació militar se sol utilitzar sobre objectius estratègics: ports, fàbriques, vies de comunicació, etc. Durant la Guerra Civil Espanyola no només es va usar amb aquest fi, sinó que gràcies als avenços de l’aviació durant els anys 30, també i per primera vegada se’n va fer ús sobre la població civil i de rereguarda dels dos bàndols. L'any 1936 l’aviació a Espanya estava obsoleta, però els bombardejos i atacs aeris que es van produir durant la guerra, van ser possibles gràcies a les ajudes de potències estrangeres que van tenir els dos exèrcits. Els sublevats o nacionalista va rebre ajuda dels italians i dels alemanys (Aviació Legionària i Legió Còndor); el republicà en va rebre dels soviètics (Katiuskas). Pels països emissors d’aquests bombarders, va ser d’utilitat per posar-los a prova i comprovar el seu funcionament, va ser com un banc de proves per la II Guerra Mundial. L’ús de l’aviació va ser una arma decisiva determinant per la victòria de l'exèrcit nacionalista.

Bombardeig de Guernica

Durant la Guerra Civil Espanyola, van tenir lloc molts atacs aeris a diferents regions d’Espanya. Un dels casos amb més ressò, a causa de la seva crueltat, va ser el de Guernica, resultat de l’Operació Rügen. Es tracta del bombardeig perpetrat sobre tracta del bombardeig perpetrat sobre a població civil de la localitat de Guernica, Biscaia (País Basc), el 26 d’abril de 1937. Es va dur a terme per la Legió Còndor Alemanya i l'Aviació Legionària italiana, que combatien de part del bàndol nacionalista

Bombardejos a les grans metròpolis: Barcelona, Lleida i Granollers

Per tot Catalunya hi va haver moltes ciutats bombardejades, les més afectades van ser les grans metròpolis com Barcelona, Lleida i Granollers. Però també va haver-hi atacs en altres localitats més petites perquè o bé es buscava afectar a les indústries hidroelèctriques situades prop dels rius, amb la finalitat de frenar el subministrament d’energia a les indústries catalanes, o també es volia destruir altres infraestructures com ponts o carreteres . Per protegir a tota aquesta població, s'hi van arribar a construir 2.100 refugis antiaeris, per intentar salvaguardar el màxim nombre possible de vides de ciutadans indefensos i innocents dels atroços atacs perpetrats, per contra, la població civil. Els atacs sobre els civils, com ja hem dit abans,  no tenien cap objectiu militar concret, la seva finalitat era provocar un gran impacte psicològic i així desmoralitzar la població. 
 

El Primer atac, març del 1937

En el cas de Sabadell, la població civil només va ser bombardejada una vegada i va ser a la perifèria de la ciutat, un 13 de març de 1937. Tot i ser una metròpoli important, les indústries tèxtils que posseïa la ciutat, eren una font d’ingressos massa important per l’Estat espanyol per destruir-la. La producció de teixits era necessària un cop guanyada la guerra per no deixar estancar del tot l'economia del país. Potser per aquest motiu, es va decidir no bombardejar la ciutat.

Avui en dia, tenim constància de l’únic bombardeig que va tenir lloc al territori, gràcies al testimoni de persones que el van patir i de documents que s’han conservat de l’època, com la publicació d’un article al Diari Vertical i el part de la Comissaria General d’Ordre Públic (Inspecció de vigilància de Sabadell), realitzat després d’examinar la zona afectada.

Notícia al diari i comunicat de la policia

L’article amb el titular “Del  bombardeig d’aquest matí”, relata els fets: “Avui, a les nou i minuts del matí, han volat fent diferents evolucions de Sabadell (perifèria) uns trimotors facciosos, els quals, han llançat nou bombes de gran potència”. També dona el testimoni del propietari de la finca afectada: “Quan he sentit brunzir els projectils, ja he comprès que eren els negres. De totes maneres, quan avui no m’han mort, ja no em tocaran mai.

Sortosament, l’atac no va provocar víctimes, només hi va haver danys materials: “Ja ho veieu: l’arada s’ha quedat partida, el cavall encara corre i jo, instintivament, en sentir les primeres explosions m’he tirat a terra”, testimoni del propietari. Es recalca la importància d’estirar-se a terra en cas de bombardeig, com ja s’havia recomanat anteriorment durant els bombardejos de Barcelona, en cas de no tenir accés a un refugi proper. En aquest cas la bomba va esclatar a pocs metres del camperol i això és el que el va salvar. 

Al comunicat de la comissaria hi consta la següent informació, aportada per l’autoritat que es va presentar al lloc dels fets: “El bombardeig ha durat uns 15 minuts i ha estat efectuat des d’una altura aproximada de 1500 metres, llançant 9 projectils, (…) en uns terrenys de cultiu i vinya anomenats LA GRANJA, situats a uns dos quilòmetres del Camp d’Aviació d’aquesta ciutat”. 

Una de les bombes no va explotar i va quedar soterrada a uns tres metres de profunditat; posteriorment personal especialitzat va procedir a desenterrar la bomba.